Es troben en Joan i en Pere,, dos amics en Pere diu , amb veu molt baixa .. m'he comprat una mini cadena. Desseguida, en Joan replica... però , com és que em parles tant baix .. diu en Joan : "es que m'apreta una miqueta"
Un jubilat va a una botiga de joguines i demana uns soldadets de plom de la guerra del Vietnam . El dependent, li contesta : Ho sento, estan esgotats . Replica el jubilat " Cap problema , ja m'espero , que no tinc pressa".
En un incendi d'un gratacels, els bombers esperen a baix, amb un llançol obert, i van dient : ara tu, salta, i el van aturant quan arriba a baix. De cop i volta un negre salta, i els bombers, es mouen rapidament del lloc correcte per poder-lo aturar, dient ... els cremats no.
Un Sargent Xusquero, reb un fax a on se li diu : "Arreste al Capitan Herrero con el Mayor Sigilo" . Al matí següent, el sargent, esctiu un Fax de contestació dient : "Arrestado al Capitan Herrero.... Seguimos buscando al Mayor Sigilo".
Dos vascos van pel carrer, com de cop i volta veuen un cartell que hi posa "ACEROS INOXIDABLES", i un li diu a l'altre : que, nos hacemos ?.
Un camioner, a la sortida de LEPE, te una badada, i surt de la carretera. Baixa del camió i atura a un "lepero" que anava amb vespino, i li demana si pot avisar a la grua . El lepero, li demana que que li fa falta. Una vegada el camioner li explica el tema del camió, li diu : aap problema, lliguem amb una corda el camió al vespino, i ja el trec jo. El camioner, insisteix amb la grua, pero tant insisteix el lepero, que al final accedeix a fer el que ell diu. Lliguen el camió al vespino, i amb la sorpresa de que el treu de la cuneta. El camioner baixa del camió, per a felicitar al lepero, i el troba renegant i donant-li coses a la moto. Diu el camionero, pero que estas fent, que aquesta moto és una maravella, amb el que acaba de fer, quan el lepero li contesta : "una maravella ?, si se m'ha calat a mig fer i he tingut de treure el camió pedelant !!!.
Una cullera li diu al sucre ... nos vemos ... en el café.
Un senyor entra en el cafe i .... xof.
En un col·legi la lliço tractava dels aparells reproductors .. al començar a parlar del de l'hora,, sona l'hora de sortir. La professora comenta als alumnes que parlin a casa del penis, de l'aparell reproductor de l'home.. Una de les alumnes al arribar a casa, li ho demana al seu pare. El pare, diu, mira, com que a casa som sempre molt sincers i no ens amaguem res entre nosaltres, t'ho ensenyarè de la forma que més clar ho veuràs, s'abaixa els pantalons i els calçotets, i li diu ... aixó es el penis. L'endemà a l'escola, la professora demana qui ha parlat del tema amb els de casa... L'alumna, aixeca el braç i la professora li diu que comenti als altres alumnes el que ha parlat a casa seva. L'alumna puja al damunt de la taula de la professora i diu ..... mireu , ensenyant una distància ridícula amb els seus dits ... el penis, és .... com la titola pero .... així de petit....
Dos nens de tres anys es troben al pati de l'escola. El nen li demana a la nena .. vols ésser la meva novia . La nena s'el mira i li contresta .. vale. A l'estona, el nen li diu .. i et casaràs amb mi?. Desseguida la nena contesta.. aixó si que no podrà ésser. Per qué no li demana el nen ? .. Li contesta la nena : Perque a casa meva tothom es casa entre parents. El nen li diu ... Aixó no pot ésser. Replica la nena ... que no . ? mira : el meu pare amb la meva mare, el tiet amb la tieta .. l'avi amb la iaia ....
¿QUE LE DICE UN ARBOL A OTRO? QUE PASA TRONCO
.- Són 2 granets de sorra k van pel desert i 1 li diu a latre :krek k tenim compañia
.- es un home ke va al cine i compra un tiket al cap duna estona un altre i axi 20 vegades el ke ven els tikets li diu perque compres tans tikets perke el home de l'entrada mal trenca
.- saps com s'emborratxen els pinguins? amb licor del polo
.-sAPS Q HE OBERT UNA JOIERIA? ASI??? XO SI NO EN TENIES NI CINC? AMB CLAU EEEEE!!!!!!
.-Eren un toru i una vaka separats x una tanka, el toru salta la tanka i li pregunta a la vaka:
-Kom et dius?¿
Ella li respon:
-Blancaneus xo diguem Blanka xk les neus ja sen fos, i tu kom et dius?
-Pepitu xo diguem Pep xk el pitu me le deixat a la balla!!!
.- Van dos en moto, el k va darrera preunta: a cuant anem: a 50 per hora. al cap duna estona torna a preguntar a cuant anem i diu a 70 per hora. al cap duna esona es cague un muixo al contador de kilometres i li torna a preguntar a cuant anem i li contesta a tota merda.
.--Estan en la moncloa Aznar i pujol parlant. De sobte aznar es dona conte de que jordi sa tirat un pet i li diu: - Señor jordi sa tirat voste un pet¿?¿ Jordi respon:-No, se maura caigut pq jo tirar no tiro mai res
.- Una parella es compra un lloro i el volen vatejar.Pel cami comença a ploure i l'amo diu:-Collons com plou, el lloro u va repetint i al final se li kede gravat.Mes tard veuen un toro dormint i diu l'amo:-Xafeuli els collons ja veureu com saixeca, el lloro u va repetint i al final se li kede gravat.Despres es troben amb un granjer que se li an escapat les gallines i corre detras delles dient: no correu males putes ja veureu com us atrapo, el lloro u va repetint i al final se li kede gravat.Arriben a lesglesia el capella li tire laigua i el lloro fa: collons com plou, el capella es desmaie i fa el lloro: xafeuli els collons ja veureu com saixeca, el lloro veu a les monges que corren per lesglesia i diu: no correu males putes ja veureu com us atrapo!
.- Mama mama tu castigarias a un niño k n a exo nada¿?¿ -No. -Ah entonces te podre decir tranquilamente que no he hecho los deveres.
.- como se llama perro en inglés? dog como se llama veterinario en inglés? dog-tor
.- pq se suicidó el libro de mates? pq tenia muchos problemas
.- van dos cargols per la carretera i xoquen.Al'hospital el doctor els preguntar _com ha passattot? i un dels cargls respon _no ho se tot ha passat tant rapid!!!
.- Un home entre en un bar i s'apropa al cambrer ,que etava netejant la barra.El cambrer pregunta _que sera? I l'home respon _sere informatic.sere un bon parede familia i un gran empresari El cambrer diu _no ,perdoni que desitja? _desitjo formar una familia,desitjo tenir molts fillsi ser feliz a la vida.Tambe desitjo,muntar una empresa i guanyar molts centims. Elcambrer torna a dir _no ,no que vol prendre? _Ah perdoni,que hi ha?_pregunta l'home I el cambrer respon _doncs res ,aqui netejant la barra! _
.- dos amics de la infancia es trobeni un li diu a l'altre _saps que acabo de ser pare d'una nena? _hostia ,jo tambe _diu l'altre _hi com li has dit? _bollicao ensentir allo l'home es queda callat i pensa"collons quin nom mes lleig .Aquest pallo deu estar tarat.Pero per respecte no dire res" I l'altre pregunta _I tu com li has dit' _Maria _hostia quin nom mes lleig igual que las galetes! _
.- mare ,mare els macarrons estan bonissims _que vols repetir? _mare ,mare els mcarrons estan bonissims
.- quan anava als casaments ,totes les meves ties i les senyores grans em deien _la seguent seras tu. Van deixar de dir aixo cuan els vaig dir lo mateix als enterraments
.- Un ladrón entra a una casa a hacer de las suyas con su linterna en la mano. Cuando estaba escudriñando por la cocina y va hacia el comedor en busca de la platería, escuchó una extraña voz que le decía: - Jesús te está mirando. El ladrón se sobresaltó, apagó la linterna, e inmediatamente se puso a averiguar de dónde provenía esa voz. - Jesús te está mirando -volvió a escuchar- Encendió nuevamente su linterna y vio a un loro encerrado en una jaula que le repitió: - Jesús te está mirando. El tipo se rió con todas sus fuerzas y le respondió: - ¿Y tú quién eres? - Soy Moisés, el loro - ¿Y quién fue el imbécil que te puso Moisés ? - El mismo imbécil que le puso 'Jesús' al Pit-Bull que está detrás tuyo...
.- era un senyor molt palid que va el metge i li diu: -que aure de pendre la vitamina c.i el metge diu: -el vec tan i tan malament que et recepto tot l'abeccedari
.- Son tres en cotxe: -Jo se que som a Mexic perque trec la ma per la finestre i toco cactus. -Jo se que estem a l'africa perque trec la ma per la finestre i toco catifes. -jo se que estem a Espanya perque quan porto rellotge trec la ma per la finestre i quan entro la ma ja no tinc rellotje.
.- Va Franco i ressuscita. Llavors es troba amb el guardià del Valle de los Caídos:
-Però... Com és possible? -preguntà bocabadat el guardià.
-Ja n'hi ha prou, d'estranyar-se! Digue'm: qui mana ara, a Espanya?
-Manen els seus. Mire, el President Aznar....
-Bon periodista, Manuel Aznar Zubigaray! Escrigué Historia militar de
la guerra en España.
-No! El nét del periodista.
-I qui és el portaveu del Govern?
-Pío Cabanillas.
-Molt intel·ligent! Sí senyor! Cabanillas Gallas! El meu ministre de la Informació!
-No, el seu fill.
-Qui hi ha, d'ambaixador al Marroc?
-Arias Salgado.
-Molt bé! El meu altre ministre d'Informació i Turisme, Gabriel Arias Salgado.
-No! El fill.
-Com van, les relacions amb els marroquins?
-Home... Hi ha alguns problemes amb la immigració... Però el Govern ha nomenat Fernández Miranda com a responsable...
-Xe! Torcuato! Sens dubte el més ben qualificat per al càrrec!
-No, no, no! El seu fill, Enrique.
-I a Vascongades i Catalunya, què tal estan les coses?
-Ara les regions són autonomies i el ministre que les coordina és Jesus Posada.
-Posada Cacho! El fidel governador civil de Sòria...
-No! El fill. I Oreja és el representant del partit del Govern a les Vascongades.
-Home, el meu benvolgut Marcelino!
-No, el seu nebot.
-I qui s'encarrega de Justícia?
-N'hi ha un de nou... No em ve el seu nom al cap... Però abans estava Mariscal de Gante.
-Ben fet! El meu director general de Règim Jurídic de la Premsa, Jaime Mariscal de Gante.
-No! Tampoc! La filla, Margarita.
-I a la Puerta del Sol, a la seu de Governació, qui està?
-Un bon amic dels socialistes, Ruiz.
-Però com pot ser el meu portaveu, Víctor Ruiz Albéniz, amic dels socialistes?
-No! És el seu nét, Alberto Ruiz Gallardón.
-I a Galícia, digue'm: qui està a la meua Galícia natal?
-Fraga.
-El nét?
-No! El de sempre!
.- Un home entra a un bar i s'apropa al cambrer, que estava netejant la barra. El cambrer li pregunta:
Cambrer: Què serà?
Senyor: Seré informàtic, seré un bon pare de família i un gran empresari.
Cambrer: No, perdoni. Què desitja, el senyor?
Senyor: Desitjo formar una família, desitjo tenir molts fills i ser feliç a la vida. També desitjo muntar una empresa i guanyar molts cèntims.
Cambrer: No, no. Què vol prendre!?
Senyor: Ah, perdoni. Què hi ha?
Cambrer: Doncs res. Aquí, netejant la barra.
.- Li diu un basc a un altre:
-Patxi, deixa aquesta pedra... que és dels anglesos
.- Està comprovat que el cafè molt calent redueix en dos terços la potència sexual dels homes: primer et crema els dits i després la llengua.
.- Això és un mosquit que li pregunta a la seva mare:
-Mama, mama! Que puc anar a fer un volt?
I la mare li diu:
-Sí, fill. Però vigila, eh?
Després d'una estona, el fill torna a casa tot content:
-M'ho he passat molt bé! He fet molts amics! Allà on anava m'aplaudien!
.- Una àvia està xerrant amb les seves amigues i, de sobte, li pregunta a la seva néta:
-Filla, com es diu l'alemany que em torna boja?
-Alzheimer, àvia, Alzheimer.
.- Dos amics de la infància es troben i un li diu a l'altre:
-Saps que acabo de ser pare d'una nena?
-Hòstia! Jo també!
-I com li has dit?
-Doncs Bollycao.
En sentir això, l'home es queda tallat i pensa: «Collons, quin nom més lleig. Aquest paio està tarat! Però per respecte no diré res...»
I l'altre li pregunta:
-I tu, a la teva filla, quin nom li has posat?
-Maria.
-Hòstia, que ridícul! Com les galetes! Ha ha ha!
.- Al Col·legi d'Àrbitres:
-Hola, bon dia. Miri, vull ser àrbitre.
-Miquel! Vine a agafar les dades d'aquest fill de puta!
-Ei, un momentet, que jo no sóc cap fill de puta!
-Miquel! No vinguis, que no serveix
.- La dona diu horroritzada un dia al seu home:
-Jordi, és una vergonya! Hi ha gent que no té escrúpols! Saps que un tal Papasseit s'ha dedicat a plagiar i publicar cadascun dels poemes que em vas escriure quan festejàvem!?
.- S'aixeca el teló. Veiem Mozart i Strauss (dos compositors de gran renom) parlant entre ells. De cop l'Strauss li diu a Mozart:
-L'has vist, Mozart?
Baixa el teló. Nom de la marca?
Levi's Strauss. (L'he vist, Strauss.)
.- Quan anava als casaments, totes les meves tietes i les senyores grans se m'apropaven i, rient, em feien broma i deien:
-El següent seràs tu, veritat?
Van deixar de molestar-me quan els vaig començar a dir el mateix als enterraments.
.- Dues parelles estan jugant a cartes. De sobte, al Joan li cauen a terra. Quan s'ajup per agafar-les, veu que la dona del Pau no utilitza roba interior. Mig incòmode, en Joan es colpeja el cap amb la taula i s'aixeca mig ruboritzat. Més tard, en Joan va a la cuina a buscar una cervesa i la dona del Pau el segueix i li pregunta:
-Has vist alguna cosa interessant sota la taula?
En Joan admet que sí, i ella continua:
-Pot ser teu, per només cinc-cents euros!
En Joan pensa un minut, i diu que hi està interessat. Queden pel divendres següent a les dues del migdia, mentre en Pau és a l'oficina.
El divendres, en Joan va a casa del Pau, i després d'una sessió de sexe com feia molt temps que no gaudia, li paga a la dona els cinc-cents euros.
A la nit arriba en Pau i li pregunta a la seva dona:
-En Joan ha estat aquí aquesta tarda?
La dona, una mica sorpresa, respon que sí.
-I t'ha donat cinc-cents euros?
«Déu meu! Ho sap!», pensa ella. Finalment diu:
-Sí, me'ls ha donat.
-Ah! Perfecte! -respon en Pau-. Resulta que ha anat a la meva oficina aquest matí i m'ha demanat els cinc-cents euros. M'ha dit que pasaria per casa i me'ls tornaria aquesta mateixa tarda, i que si jo no hi era te'ls donaria a tu. Aquest Joan és bona persona!
.-Un home truca a un servei de consultes lingüístiques de català i pregunta:
-¿Cómo se dise bloque de pisos en catalán?
I l'assessor lingüístic li diu:
-Edifici.
A la qual cosa l'home li respon:
-Sí, è difici, ¿pero me lo podría desí?
Una dona s'aixeca al matí, desperta el seu marit i li diu:
-Pitxurri, he tingut un somni meravellós. He somiat que em regalaves un collar de diamants pel meu aniversari. Què volia dir?
El marit li contesta:
-Ho sabràs el dia del teu aniversari.
Arriba el dia de l'aniversari de la dona, i el marit entra a casa amb un paquet a les mans. La dona, emocionada, l'hi treu de les mans, arrenca el paper, obre ràpidament la capsa i es troba un llibre titulat El significat dels somnis.
Arriba el marit a casa, a les dotze de la nit, totalment embriac. Va fent esses i amb prou feines s'aguanta dret. El rep la seva dona, a punt de posar-se histèrica, i li recrimina:
-Pep, tu a mi m'enterraràs!
-Sí, home, estic jo ara per posar-me a fer forats.
Un home entra a una botiga i pregunta:
-Tenen pantalons de camuflatge?
-Sí, però mai els trobem.
-Bon dia, Miquel.
-Bon dia, Pasqual. Com va tot?
-Mira, acompanyo la mare, que s'ha quedat cega.
-Que la portes a la clínica Barraquer?
-No. A la FECSA.
-A la FECSA?
-Sí, perquè li donin la llum de baixa.
-Mare, mare. Els macarrons estan boníssims!
-Vols repetir?
-Mare, mare. Els macarrons estan boníssims!
-Mare, quan mejarem pa d'avui?
-Demà, fill, demà!
Es troben dos amics pel carrer i, al cap d'una estona de conversa, un li pregunta a l'altre:
-Escolta! A tu, què et molesta més, la ignorància o la indeferència?
-Ni ho sé ni m'importa!
Era una persona tan fracassada, tan fracassada, tan fracassada, que es va presentar a un concurs de fracassats i va guanyar el segon premi.
Diu que són un català i un anglès que estan parlant. I això que van parlant i parlant i l'anglès li diu al català:
-Escolta: els catalans, quan parleu, sembla que trenqueu nous.
I el català li contesta:
-No ho crec.
-Què és un plàtan amb una capa vermella, unes calces blaves i una màscara negra?
-No en tinc ni ideia.
-És Superplàtan.
-I què es un tomàquet amb una capa vermella, unes calces blaves i una màscara negra?
-Un supertomàquet?
-No, un tomàquet disfressat de Superplàtan!
Una parella se'n va anar de vacances a un llac on es podia pescar.
A l'espòs li agradava pescar a trenc d'alba, i a la seva dona li encantava llegir.
Un matí l'espòs va tornar després d'estar unes quantes hores pescant i va decidir ajeure's i dormir una petita sesta. La dona, encara que no estava familiaritzada amb el llac, va decidir sortir a passejar amb la barca, que tenia dins tot l'equip de pesca de l'espòs. Va remar una petita distància, va ancorar la barca i va reprendre la lectura del seu llibre. Al cap de pocs minuts va aparèixer el guarda amb la seva barca. Va cridar l'atenció de la dona i li va dir:
-Bon dia senyora... Què està fent?
-Llegint -va respondre ella tot pensant: «És que no és obvi?»
-Es troba en una àrea de pesca restringida.
-Però si no estic pescant! No ho veu?
-Sí, però té tot l'equip. Hauré de portar-la amb mi i posar-li una multa.
-Si vostè fa això el denunciaré per violació! -diu la dona indignada.
-Però si no l'he tocat!
-Ja, però també té tot l'equip!
Un nen de quatre anys li pregunta al seu avi:
-Avi, la Laieta pot quedar-se embarassada?
-Joanet! Quants anys té, la Laieta?
-Com jo, avi, quatre anys.
-Clar que no, Joanet! Com vols que es quedi embarassada, amb aquesta edat!
-Ja m'ha tornat a enredar! Amb la història de l'avortament m'ha fet vendre el tricicle!
Un motorista de la Guàrdia Civil para un cotxe que circula a gran velocitat:
GC: Bon dia. S'ha adonat que anava a més de 180 km/h?
C: Ho sento, però és que estic molt borratxo i no veig ni els senyals.
GC: Em permet el seu carnet de conduir?
C: Crec que no és possible... Me'l van treure per atropellar dues dones grans.
GC: I els papers del cotxe?
C: És que no és meu... L'acabo de robar.
GC: Miri a la guantera... Potser hi són...
C: Impossible, els hauria vist en posar-hi la pistola.
GC: Quina pistola!?
C: Home, la pistola amb què vaig matar la nena que porto al maleter.
C: Un moment, per favor.
El Guàrdia Civil, espantat, retrocedeix cap a la seva moto i, per ràdio, demana reforços. Immediatament apareixen un munt de cotxes de la Guàrdia Civil que encerclen l'infractor.
El comandant s'apropa al conductor:
GC: Bon dia, em permet el permís de circulació?
C: Clar que sí, no faltava més. Aquí el té.
GC: Els papers del vehicle?
C: Amb molt de gust. Aquí els té, agent.
GC: Ara, molt lentament... pot obrir la guantera?
C: Clar...
L'obre i es veu la guantera buida.
GC: Obri per favor el maleter.
El conductor l'obre i, és clar, també està buit.
GC: Perdoni, però no entenc res. Hem vingut urgentment perquè ens han avisat que estava begut, que conduïa sense permís, que el vehicle era robat, que portava una pistola a la guantera i un mort al maleter, i...
C (interrompent): No em digui res més! Només faltava que també li hagués dit que conduïa amb excés de velocitat!
Va el senyor Jordi a Caixa Catalunya i s'acosta al director.
-Bon dia, senyor Jordi! -li diu el director atentament.
-Bon dia. Vinc a demanar un crèdit d'un euro.
-Un euro? Però, senyor Jordi, li trec aquesta xifra de qualsevol dels seus comptes o inversions i ja està!
-No... Jo vull un crèdit d'un euro a pagar en un mes. Si no em concedeixen el crèdit trec les inversions, tots els meus diners, les joies… Ho trec tot!
-Però, senyor Jordi! No es posi així! Si vostè vol un crèdit, li donarem un crèdit!
El director omple els papers i els hi dóna perquè els signi.
-Quin és l'interès?
-Sis per cent mensual... Però... per ser vostè li podem deixar en un tres per cent.
-Molt bé, però vull deixar de garantia el meu BMW.
-Per Déu! No és necessari... Amb els diners dels seus comptes n'hi ha més que suficient!
-Si no deixo el meu BMW com a garantia ho trec tot!
-Molt bé, senyor Jordi, pot deixar el seu BMW en garantia a l'aparcament del banc durant els trenta dies...
-Perfecte!
El senyor Jordi torna a casa i li diu a la seva esposa:
-Escolta, nena! Ja podem anar-nos-en de vacances tranquils! He aconseguit estacionament vigilat per al cotxe per només un euro i tres cèntims tot el mes!
Dues parelles estan jugant a cartes. De sobte, al Joan li cauen a terra. Quan s'ajup per agafar-les, veu que la dona del Pau no utilitza roba interior. Mig incòmode, en Joan es colpeja el cap amb la taula i s'aixeca mig ruboritzat. Més tard, en Joan va a la cuina a buscar una cervesa i la dona del Pau el segueix i li pregunta:
-Has vist alguna cosa interessant sota la taula?
En Joan admet que sí, i ella continua:
-Pot ser teu, per només cinc-cents euros!
En Joan pensa un minut, i diu que hi està interessat. Queden pel divendres següent a les dues del migdia, mentre en Pau és a l'oficina.
El divendres, en Joan va a casa del Pau, i després d'una sessió de sexe com feia molt temps que no gaudia, li paga a la dona els cinc-cents euros.
A la nit arriba en Pau i li pregunta a la seva dona:
-En Joan ha estat aquí aquesta tarda?
La dona, una mica sorpresa, respon que sí.
-I t'ha donat cinc-cents euros?
«Déu meu! Ho sap!», pensa ella. Finalment diu:
-Sí, me'ls ha donat.
-Ah! Perfecte! -respon en Pau-. Resulta que ha anat a la meva oficina aquest matí i m'ha demanat els cinc-cents euros. M'ha dit que pasaria per casa i me'ls tornaria aquesta mateixa tarda, i que si jo no hi era te'ls donaria a tu. Aquest Joan és bona persona!
Com posaríeu en un compromís un arqueòleg? Doncs li ensenyeu una compresa i que endevini de quin període és.
Això és el president municipal d'un determinat poblet, i li diu al seu secretari:
-Secretari, apunti'm tot el que és pendent per divendres.
Li respon el secretari:
-Senyor president, divendres s'escriu amb 'v' baixa o 'b' alta?
Dubtós, el president li contesta:
-Hem... millor que sigui per dilluns.
Una dona es mor, i en arribar al cel Sant Pere no hi és i s'entreté mirant per les reixes. Hi veu un gran banquet, amb tots els seus familiars i amics ja morts.
-Hola, que bé!
-Hola, estàvem esperant-te.
Això que arriba Sant Pere i la dona li diu:
-Quin lloc més maco. Què haig de fer per quedar-m'hi?
-Has de lletrejar una paraula.
-Quina?
-Amor.
La dona ho fa correctament i hi entra.
Al cap d'uns mesos, Sant Pere li demana que el substitueixi unes hores. Mentre fa guàrdia, arriba el seu marit.
-Home, com va? Com t'ha anat?
-Doncs bastant bé. Em vaig casar amb la massissa de la infermera que et cuidava mentre estaves malalta, em va tocar la loteria i vaig vendre la nostra casa, em vaig comprar una mansió i, quan estava de vacances al Carib, he vingut a parar aquí. Què haig de fer per entrar?
-Només has de lletrejar una paraula.
-Quina?
-Txecoslovàquia.
-Sabeu perquè els nens caníbals no juguen amb els nens de la tribu del costat?
-...
-Perquè amb el menjar no s'hi juga!
Durant la Guerra del Francès, els bàndols català i francès estaven a les seves trinxeres. Feia molt de temps que no en sortien i la guerra no es decantava per cap dels dos bàndols. Fins que un dia un soldat català li diu al company:
-Ja sé què farem per acabar d'una vegada i guanyar la guerra. És ben sabut que tots els francesos es diuen François. Quan t'ho digui, estigues a punt per disparar, d'acord?
I el company respon afirmativament. Així, enmig del combat s'escolta un crit:
-François, que hi ets?
Llavors un francès treu el cap i respon:
-Oui!
Però, clar, quan treu el cap sona un tret i cau mort pel català que estava apuntant. Tot el bàndol català, molt content amb el resultat, decideix posar en pràctica la tècnica, i s'observen uns resultats molt positius al cap de poc. Els francesos, desesperats pel nombre de baixes en poca estona, en comptes de rendir-se decidexen contraatacar amb la mateixa tècnica, ja que Jordi és el nom més comú entre els catalans. De sobte se sent una veu que crida, aixafant totes les erres del món:
-Jordi, que hi ets?
Però una veu contesta:
-Que ets tu, François?
I un francès treu el cap i contesta:
-Oui!
I cau mort per un tret català.
A l'època medieval, en un petit regne hi regnava un rei molt dolent. Un dia va passar per allí un capellà molt pobre i va demanar un xic de caritat al rei. Aquest va oferir-li un capó rostit i farcit que casualment acabaven de cuinar els cuiners reials. Però el rei va advertir que allò que el capellà fes al capó, després el rei ho faria al capellà.
El pobre capellà va rumiar: «Si li tallo una ala, em tallaran un braç. Si li menjo una cuixa, em tallaran una cama. Si em menjo el pit, m'obriran de viu en viu.»
Finalment el capellà es va veure il·luminat i va començar a menjar-se el farcit. En acabar, tot aixecant-se la sotana i mostrant el cul, digué al rei:
-Majestat, ja podeu començar!
Un veí li diu a un altre:
-Ho sento, el meu gat ha matat el teu gos!
L'altre respon:
-Impossible! El meu gos és un dòberman.
-Ja, però el meu gat és hidràulic!
La Ventafocs, una dona viuda de setanta-cinc anys, era a la seva deixada casa donant menjar al seu gatet. De cop i volta se li va aparèixer la Fada Padrina i li va dir:
-Hola, Ventafocs. Com va tot?
I ella contestà:
-Hola, Padrina. Quant de temps!
-Sí, tens raó, fa molt de temps que no vinc a veure't. Per compensar-te et concedeixo tres desigs -va contestar ella.
-Dona, no sé què demanar... Mira, m'aniria molt bé que el palau tornés a lluir com abans. També voldria tornar a ser jove i bufona i ... si poguessis convertir el meu gat en un home fort i guapo... -va esgrimir la Ventafocs.
-Concedit!
La Ventafocs s'aixecà, va mirar el palau, i va quedar-se meravellada. Es va mirar al mirall i es quedà meravellada del seu nou aspecte. Es va mirar l'home guapo i fornit que tenia al davant. Ell també la va mirar i dolçament va dir:
-Oi que et penedeixes d'haver-me castrat?
Dos bojos intenten escapar d'un manicomi, i un li diu a l'altre:
-Escolta, si la paret que hi ha és baixa la saltem per sobre, i si és alta cavem un forat.
L'altre respon:
-D'acord, passa tu primer.
Passades tres hores, el primer boig torna amb cara de sorpresa i afirmant que no poden escapar.
-Per què? -respon l'altre.
-Doncs perquè no hi ha paret.
Són dos amics i un li diu a l'altre:
-Escolta, tu! L'altre dia el meu cosí de Granada em va dir que els catalans parlem com les granotes. Què en penses? Creus que parlem com les granotes?
-No crec...
A una botiga d'electrodomèstics sona el telèfon:
-Bon dia, li truco pel microones...
-Doncs se'l sent d'allò més bé!
Un nen va corrents cap a un policia:
-Policia, policia! Un home està pegant el meu pare!
El policia veu dos homes barallant-se:
-Quin dels dos és el teu pare?
-Doncs no ho sé. És per això, que es barallen.
Es troben dues mares a un parc i al cap d'una estona una li diu a l'altra:
-Nena, digue-li al teu fill que pari d'imitar-me.
-Nen! Deixa de fer l'idiota!
El nen al seu pare:
-Pare, pare, què és l'eco?
-L'eco, fill meu... -rumia el pare- L'eco és l'unic que té collons de contestar-li, a la teva mare!
Dues puces que fumen maria, i una li diu a l'altra:
-Cusha!
-Kè paxa?
-Has pensat mai si existirà vida en altres gossos?
Doctor, doctor, vinc a veure si posa el meu marit com un toro...
-Doncs, au, senyora, anem al llit i comencem per les banyes!
Això són dos catalans que van caminant pel carrer i un li diu a l'altre:
-Hòstia! Has vist quina tia més bona que va per allà? Aquesta me la tirava!
-Ep! Que és la meva dona!
-Pagant, és clar, pagant!
-Mare, mare... Les llimones tenen plomes?
-No, fill meu, mai n'han tingut.
-Hum... Llavors he espremut el canari.
Ei, tu tens un problema amb l'alcohol.
-No... Si no se m'acaba, no.
Va en Jordi a Caixa Catalunya i se li acosta el caixer:
-Bon dia, senyor Jordi -el saluda atentament, el caixer.
-Bon dia. Vinc a sol·licitar un crèdit de seixanta cèntims d'euro.
-Seixanta cèntims d'euro? Però, senyor Jordi, li retiro aquesta quantitat de qualsevol dels seus comptes o inversions i llestos.
-No... Jo vull un crèdit de seixanta cèntims d'euro a pagar en un mes. Si no hi ha crèdit retiro les meves inversions, retiro els meus diners, retiro les joies... ho retiro tot, eh?
-Però, senyor Jordi, no n'hi ha per tant. Si vostè vol el crèdit, li donem.
Li dona els papers perquè els firmi.
-Quin és l'interès?
-El sis per cent mensual.
(Mirada de suficiència i retret...)
-Però, per ser vostè, li podem deixar en un tres per cent.
-Molt bé, però vull deixar en garantia de pagament el meu BMW.
-No, per Déu. No és necessari, amb els seus comptes n'hi ha més que suficient.
-Si no deixo el meu BMW de garantia, retiro la meva inversió, retiro els meus diners, retiro les joies... ho retiro tot, eh?
-Esta bé, senyor Jordi, pot deixar el seu BMW en garantia al pàrquing del banc fins d'aquí a trenta dies.
-Perfecte!
En Jordi torna a casa seva i li diu a la seva dona:
-Escolta nena, ja podem anar de vacances tranquils. He aconseguit aparcament vigilat per seixanta-dos cèntims d'euro el mes sencer...
Pere, la teva dona fa molt soroll, quan fa l'amor?
-Collons, tu diràs. La sento des del bar!
Dos estudiants de Filosofia surten de la facultat.
-Manel... Una pregunta... A tu, què et molesta més: la ignorància o la indiferència?
-Ni ho sé... ni m'importa.
Això és un dels fills de Joanot Martorell que torna de l'escola amb les notes perquè els seu pare les hi firmi. Martorell agafa les notes del seu fill i quina és la seva sorpresa quan veu que ho ha suspès tot:
-Fill meu -li diu-. D'acord que em suspenguis Ciències Naturals perquè encara és una disciplina desconeguda. També entenc que em suspenguis Art de Cavalleria perquè potser encara ets massa jove per entendre tota la seva complexitat. Però que em suspenguis Història de la Llengua Catalana, quan encara amb prou feines en tenim, això sí que no t'ho accepto.
Una senyora visita el seu ginecòleg i li diu que no es troba bé. Llavors aquest l'examina i li diu:
-Senyora, felicitats. Vostè serà mare.
Ella molt afectada li diu:
-Perdoni, però mai he tocat ni he estat amb cap home.
Llavors el metge es dirigeix al prestatge del despatx, agafa uns binocles i es posa a mirar per la finestra en direcció cap al cel. La dona, molt excitada, li pregunta:
-Què fa, vostè, mirant per la finestra?
El metge li respon:
-Senyora, l'última vegada que va passar un cas com el seu van venir tres reis mags, i aquesta vegada no m'ho vull perdre.
Això que tres veïns estan parlant dels seus respectius fills. Comença un dient:
-El meu fill es guanya prou bé la vida, sabeu? És arquitecte, i fins i tot li ha regalat a un amic un xalet a Mallorca.
-Ai carai. Doncs, ves per on -diu un altre-, el meu fill tampoc es pot queixar. És economista, i l'altre dia em va dir que va regalar un munt d'accions a un bon amic seu.
Així segueixen els veïns, tots presumint de fill, quan l'altre va i diu:
-Doncs mireu, el meu fill es gai, treballa a un bar d'striptease de ballarí, i li va força bé. Fa molts amics. Fins i tot un amic li ha regalat un xalet a Mallorca i un altre accions a la Banca.
-Mama, avui no vull anar al col·legi.
-Què et passa, fill meu?
-Doncs mira: primer perquè tinc son; segon perquè m'avorreixo i tercer perquè els nens es riuen de mi.
-Saps què penso? Que hi has d'anar. Primer, perquè és la teva obligació; segon, perquè ja tens trenta-cinc anys, I TERCER, PERQUÈ ETS EL DIRECTOR.
L'Últim Sopar. Jesucrist està molt capficat, i per aquest motiu els apòstols li demanen què li passa. Ell respon:
-Aquesta nit un de vosaltres em trairà.
Sant Pere, l'apòstol preferit de Jesús, li pregunta tot alarmat:
-Seré jo, Mestre?
-No, Pere. Tu mai no em podries fer una cosa així.
Sant Joan, un altre dels preferits, li pregunta a continuació:
-I jo, Mestre, que seré jo qui et trairà?
-No, Joan. Tu tampoc.
Al seu torn, Judes li torna a preguntar:
-Seré jo, Mestre?
Jesucrist respon amb to burleta:
-Seré jo? Seré jo?
El nebot d'un banquer:
-El meu oncle s'asseu en una cadira, no fa res i guanya cinc mil pessetes cada hora.
El nebot d'un advocat:
-El meu oncle es limita a parlar amb gent i guanya deu mil pessetes cada hora.
El nebot d'un capellà:
-El meu oncle parla vint minuts a la setmana i quatre persones l'han
d'ajudar a recollir els diners.
Com es diu ejaculació en valencià?
Tirant lo Blanc!
Ets més fals que un euro amb la cara de Franco!
Tres ganduls:
-Tiu, jo sóc tan gandul, però tan gandul, que l'altre dia anava caminant pel carrer i em vaig trobar una cartera. I per no ajupir-me, vaig passar de llarg.
-Això no és res. Jo l'altre dia anava de marxa i, de sobte, miro a l'altra vorera i veig una tia deu insinuant-se'm i despullant-se, però per no creuar vaig passar d'ella.
-Doncs jo sí que sóc gandul, però gandul gandul. Ahir vaig anar a veure la pel·lícula del Titànic i me la vaig passar tota plorant.
-Però això no és ser gandul, tiu, què dius...
-Doncs sí, tius, perquè en asseure'm em vaig enxampar els ous amb el seient, i per no aixecar-me...
Un home estava assistint una de les seves vaques, que paria, i es va adonar que el seu fill de quatre anys estava mirant per darrera la tanca. L'home ara hauria d'explicar-li tot el que estava fent, i explicar-li al seu fill el tema del sexe. Pensa: «Bé, esperaré fins que em pregunti i després li ho explicaré tot.»
Quan acaba el part, l'home s'acosta al seu fill i li diu:
-I doncs, fill, tens alguna pregunta?
-Només una. A quina velocitat anava, aquest vedell, quan ha xocat contra la vaca?
La família estava reunida davant el fèretre del pare, acabat de morir. El fill petit diu:
-Ara haurem de fer realitat l'última voluntat del pare: ser enterrat amb un milió d'euros al taüt.
El fill mitjà afegeix:
-Sí, bé, però... en realitat només hi posarem set-centes cinquanta mil pessetes, ja que s'ha de descomptar el vint-i-cinc per cent de l'IRPF.
El fill gran diu:
-També haurem de deduir el setze per cent corresponent a l'IVA.
Amb tot això la viuda entra en conversació:
-Ja n'hi ha prou! El vostre pare no mereix aquests regateigs. Se l'enterrarà amb la targeta de crèdit i que ell gasti tot el que vulgui!
Per què els bussos es tiren d'esquena al mar?
Perquè si es tiressin de cara caurien a dins de la barca.
-Doctor doctor, que vaig de part!
-De part de qui?
Un poliglot frustrat.
Un matrimoni de pagesos hongaresos estan asseguts davant de llur casa. El vell, calladet, està fent unes figuretes de fang. La seva dona xerra pels descosits i broda. El gosset borda. Un estranger s'atura amb el seu cotxàs i els demana:
-Parlez-vous français?
Els vellets el miren sense entendre res.
-Sprechen Sie Deutsch? -insisteix aquell.
Res.
-Do you speak English?
Cap resposta.
-¿Hablan ustedes español?
L'estranger, veient que no pot aconseguir res, engega el cotxe i els vellets a pastar fang. El matrimoni continua callat una estona i per fi la vella diu al marit:
-Escolta, em sembla que amb tots els turistes que passen per aquí, hauríem d'aprendre almenys un idioma estranger.
El vell, rascant-se el cap, li diu:
-Per què fer!? Aquest en sabia quatre i no li ha servit per a gran cosa!
Un vaixell rus portava ja més d'un any a alta mar. No hi havia cap dona en tota la tripulació. El capità, veient que la tripulació començava a estar
sexualment molt excitada, decidí fer una parada a una illa del Carib propera
al lloc on eren. Però els alertà que, si anaven a buscar dones, sobretot fessin
servir el preservatiu:
-Penseu que en aquesta illa tenen l'índex de sida més elevat del Carib.
-Tranquil, capità, anirem amb compte.
Els mariners, que li tenien molta por a la sida, anaren directament
a la farmàcia. Intentaren comunicar-se amb el farmacèutic amb gestos, perquè només parlaven rus. Feien el gest d'una rodona amb la mà (un preservatiu abans de desenrotllar-lo) mentre deien:
-Spatrova, Spatrova. (Preservatiu en rus.)
-Ho sento, no els entenc. Parlen vostès anglès? Do you speak English?
¿Hablan español? Français?
-No, no. Spatrova, Spatrova.
Com que no els van entendre, se'n van anar deprimits al vaixell. Però n'hi
havia un de més llest que els altres. Va tornar, va posar el penis a sobre del
taulell i, al costat, un bitllet de cinc dòlars.
«Aquest home el que vol són preservatius», va pensar el farmacèutic.
N'hi va donar una capsa. El rus es va posar molt content, i se'n va anar al
vaixell a explicar-ho a la resta. Set o vuit mariners van tornar a la farmàcia per fer el mateix que havia fet Andropov, el rus espavilat. En arribar van veure que havien canviat el venedor. Ara hi havia un negret. Els russos van entrar, van possar el penis a sobre del taulell i un bitllet al costat. El negret es va gratar el cap:
«No ho entenc. Què volen, aquests homes? No ho entenc. Ah, ja està.»
Va treure triomfant el seu penis, que era el més gran amb diferència.
-Ho sento, guanya la casa -va dir mentre arreplegava els bitllets de sobre
del taulell.
Un home té un fill que acaba de complir dotze anys. Un dia, decideix asseure's per parlar amb ell:
-Mira, fill, crec que ja tens l'edat suficient perquè puguem parlar de temes sexuals.
-D'acord, pare, què vols saber?
Un senyor va caminant per les Rambles amb un pingüí, i es troba un amic.
-On vas, amb un pingüí?
-Me'l van regalar i no sé què fer-ne!
-Doncs porta'l al zoo.
-Bona idea, no hi havia pensat.
Al cap d'una setmana es van tornar a trobar.
-On vas, amb el pingüí? Que no l'havies portat al zoo?
-Sí! I s'ho va passar, de bé! Avui anem al cine.
Una parella està a punt de casar-se, però la nit de noces els provoca un neguit molt gran. A ell li fan molta pudor els peus, i és per això que decideix anar al metge, que li diu textualment:
-Passi el que passi, tu no et treguis els mitjons. Així ella no ho notarà.
Per altra banda, ella té greus problemes d'alè i també decideix visitar el metge, que li recomana:
-Sobretot tingues la boca tancada. Passi el que passi no diguis res.
Arriba l'esperada nit i la parella s'engresca amb el joc sexual. De sobte, un moviment brusc i ell s'adona que ha perdut el mitjó dret. Desesperat, comença a palpar el cobrellit, però no aconsegueix trobar-lo... I, perdent els nervis, comença a cridar:
-Maria, has vist el meu mitjó?
Ella no contesta.
-Maria, saps on és el meu mitjó!?
-Mmm...
-Maria, el MEU MITJÓ! ON ÉS?
-Que no ho sé!
-Ahh, te l'has menjat!
En un avió, després del discurs del pilot als passatgers, aquell es deixa encès l'aparell de ràdio sense adonar-se'n, de manera que tot el passatge sent la seva conversa posterior amb el segon pilot:
-Bé, d'aquí a cinc minuts ja haurem assolit l'altura prevista de vol, podré connectar el pilot automàtic, i llavors cridaré l'hostessa perquè em faci una bona fel·lació.
L'hostessa, que estava repartint tovalloletes humides entre els passatgers, en sentir aquestes paraules surt corrents cap a la cabina dels pilots, per avisar-los de la situació. Però una passatgera d'edat avançada, que estava asseguda al costat del passadís, li fa la traveta, provoca la seva espectacular caiguda, i li diu:
-On vas tan ràpida, si ha dit d'aquí a cinc minuts!?
L'àvia materna ha vingut a passar uns dies amb la seva néta.
-Ara el pare podrà fer el seu número! -crida la nena, molt satisfeta.
-Quin número? -fa l'àvia, encuriosida.
-Saps? -sospira la nena- El pare va dir que si et quedaves una setmana pujaria per les parets. Jo tinc moltes ganes de veure-ho!
Hi ha un grup de companys parlant en el campus i n'hi ha un que diu als altres:
-Què, juguem a funcionaris?
Tots els altres diuen:
-Ah, bé!
-D'acord, doncs el primer que es mogui perd.
Dues senyores es troben pel carrer i una li pregunta a l'altra:
-Què fa, el teu nen?
I l'altra li respon:
-Ui, ja fa mesos que camina.
I la senyora que li havia preguntat li diu:
-Caram, sí que deu ser lluny!
El rei Artús havia de deixar Camelot per visitar un regne molt llunyà i, atès que Ginebra, la seva esposa, era molt maca i tots els cavallers de la Taula Rodona se la miraven amb ulls luxuriosos, va decidir posar-li, durant la seva absència, un enginy dissenyat per Merlí. Es tractava d'unes calcetes de castedat màgiques que guillotinaven automàticament qualsevol 'cos estrany' que intentés penetrar en... les intimitats de la reina. Més tranquil, el rei va emprendre el seu viatje i no va tornar fins que van passar tres primaveres. En tornar, el primer que va fer va ser convocar els cavallers de la Taula Rodona. Quan hi van ser tots, els va ordenar que es col·loquessin en fila i s'abaixessin els pantalons. Els cavallers van emprenyar-se molt i van dir que era un insult per a la seva dignitat, haver-se de baixar els pantalons davant del rei. Però van obeir quan Artús va amenaçar amb executar tot aquell que no acatés les seves ordres. Un per un es van anar abaixant els pantalons i Artús va veure amb sorpresa que tots estaven capats. Tots? No, el jove i prometedor Lancelot conservava intacte el seu membre viril (i Déu n'hi do la magnitud de la seva masculinitat!). Artús, meravellat que entre tots aquells traïdors que havien intentat beneficiar-se la seva dona n'hi hagués un que s'havia mantingut fidel al seu sobirà, va preguntar a Lancelot quin premi volia com a recompensa per la seva lleialtat. Però Lancelot romangué en silenci... (No tenia llengua!)
Un exèrcit de cent mil formigues va avançant per la selva, i de sobte topen amb un elefant. La formiga líder del grup llança el crit:
-A L'ATAC!
Les cent mil formigues ataquen conjuntament l'enorme elefant, que amb moviments de la trompa aconsegueix desfer-se de totes les formigues, una a una... Arriba un punt on només resisteix una petita formiga aferrada al coll de l'elefant i, des de terra, la resta de les seves companyes comencen a cridar:
-OFEGA'L, OFEGA'L!
Li diu un català del Principat a un de Mallorca:
-Noi, sempre m'ha semblat que els mallorquins rosegueu nous, quan parleu!
-Ca! Creus que te crec!?
A la consulta:
-Despulli's.
-Ai, doctor, és que em fa vergonya...
-Tranquil·la, dona, que apagaré el llum.
-Esta bé... I on deixo la roba?
-Aquí, al costat de la meva.
En el transcurs d'una acalorada discussió marital sobre diners, el marit diu a la dona:
-Si haguessis après a cuinar com la teva mare i fessis l'esforç de netejar la casa almenys un cop per setmana, podríem acomiadar la minyona.
La dona, esverada i plena de ràbia, respon a l'atac del marit dient:
-Ah, sí? Doncs, saps què? Si tu haguessis après a fer l'amor com Déu mana o almenys fessis l'esforç d'aprendre'n, podríem fer fora el xofer i el jardiner. Llest, que ets un llest!
Era tardor, i els indis d'una reserva van preguntar al seu nou cap si l'hivern seria fred o no. Com que era un 'Cap Indi' a una societat moderna, mai havia après els vells secrets i, quan va mirar el cel, no va poder dir què succeiria amb el temps... De tota manera, per estar segur, va respondre a la seva tribu que l'hivern seria veritablement fred i que els membres del poble havien de recollir llenya per estar preparats.
Però com que també era un líder pràctic, després d'alguns dies va tenir una idea. Va anar a la cabina telefònica, va trucar al Servei Nacional de Meteorologia i va preguntar:
-L'hivern pròxim serà molt fred?
-Sembla que l'hivern pròxim serà bastant fred -va respondre el meteoròleg de torn del Servei.
De manera que el cap va dirigir-se a la seva gent i els va dir que es posessin a ajuntar més llenya per estar preparats.
Una setmana després el cap va trucar altre cop al Servei Nacional de Meteorologia i va preguntar:
-Serà un hivern molt fred?
-Sí -va respondre el meteoròleg de torn-, serà un hivern molt fred.
El cap va tornar amb la seva gent i els va ordenar recollir tots els trossos de llenya que poguessin trobar.
Dues setmanes més tard el cap va trucar al Servei Nacional de Meteorologia un cop més:
-Estan vostès absolutament segurs que l'hivern pròxim serà molt fred?
-Absolutament, sens dubte -va respondre l'home-. Serà un dels hiverns més freds que s'hagin conegut.
-I com poden estar tan segurs? -va preguntar el cap.
I el meteoròleg va respondre:
-Ah, perquè els indis estan ajuntant llenya com bojos.
